Atletisme popular

Pel que fa a l'esport vinc del món del tennis. Abans entrenava 4 hores diàries a les pistes de la Federació Catalana de Tennis a prop d'una pista d'atletisme. Com que el físic és molt important en el tennis, alguns dies ens tocava córrer com a preparació física. A molts dels meus companys no els hi feia gaire gràcia, però a mi m'agradava! Encara que m’enganxaria més tard, va ser allà on li vaig agafar el gust a això de córrer.

Així que ja amb 14 anys m'apuntava esporàdicament a algunes curses populars com la del “Corte Inlglés” o la popular de Barcelona, la cursa de la Mercè. Com que no era atleta, no li donava la més mínima importància al cronòmetre, així que només recordo que eren dignes però discrets.

Després em vaig treure el títol d'instructor i em vaig dedicar a fer classes de tennis durant set anys combinant-les amb els estudis. Quan vaig començar els estudis universitaris amb vint anys, vaig penjar la raqueta i em vaig dedicar a treballar i estudiar del mateix: informàtica. Entre la universitat (raó principal per deixar l’esport arraconat), la feina, novia, pis nou, i totes les coses que em van ocupar durant aquesta etapa, vaig tenir una època de sequera esportiva. Tot i així, passada aquesta època he tornat a fer esport amb regularitat.

Sobre el 2008 i amb els 30 superats, em vaig apuntar a un gimnàs, però com "la cabra tira al monte" no vaig trigar a sortir a córrer. La meva primera cursa popular d'aquesta nova època esportiva va ser la Jean Bouin el desembre del 2008. Després la cursa de Sant Antoni, la mitja marató de Barcelona i la marató! Malgrat l'aturada d’uns anys, el meu cos va respondre molt bé. En quatre mesos de preparació vaig fer realitat un dels meus somnis esportius: acabar la meva primera marató amb dignitat!

I des de llavors, entre els anys 2009 i 2012, he estat quatre anys gairebé sense parar de córrer. Ja porto cinc maratons fetes, quatre a Barcelona i una a Berlín.

I va arribar la UOC. Estudiar un màster mentre s’està treballant deixa molt poc temps lliure, i m’ha absorbit més temps del que m’esperava i m’hagués agradat. Tot i així no he abandonat el córrer i vaig sortint esporàdicament. El que està clar és que no queda temps per preparar bé una marató en condicions (fins i tot una mitja). Total, que com que no vaig poder córrer a l’última edició de la marató de Barcelona per manca de preparació, vaig estar de voluntari repartint aigües als participants. M’hagués agradat més poder-la córrer, però va ser una altra manera de participar!

I ara que ja es va acabant el màster, o al menys està més coll avall, espero poder trobar més temps per tornar a entrenar amb més freqüència i recuperar un bon estat de forma.
Enllaços: