Noves tecnologies

El meu primer contacte amb la informàtica va ser aproximadament als 10 anys quan era a 3er d'EGB. A aquesta edat vaig tenir ¡un flamant MSX! Ordinador amb el qual m’iniciaria a la informàtica. A la mateixa botiga on el van comprar els meus pares vaig aprendre BASIC, que era el llenguatge amb el qual es programava l’MSX. Allò era 100% programació estructurada. La veritat és que per l'edat que tenia i per estrany que pugui semblar, ja m'agradava programar i jugar per igual, i és que gaudia amb les dues coses. Per a mi, resoldre certs problemes programant també era un joc.

Van aparèixer els 286 i 386 quan els meus pares encara es recuperaven de la despesa de l'MSX (o millor dit inversió), una disquetera SONY externa de 3,5" que vàrem comprar uns anys més endavant i el corresponent cable per connectar-la a l'ordinador, que deu ni do el que va costar. Ni parlar d'ordinador nou a casa! Així que en l'època dels 386 i 486 estava apuntat a un club d'informàtica anomenat CUOPE (club d'usuaris d'ordinadors d'Espanya) on anàvem moltes persones a qui ens agradava la informàtica, però no podíem permetre'ns tenir un 286 o 386 en casa. Era un local amb aules on s'impartien cursos i podíem fer servir un ordinador pagant per hores quan no hi havia classe (sempre hi havia una aula lliure).

Allà vaig aprendre a fer servir MS-DOS en un curs, i vaig tenir el meu primer contacte amb un PC. Recordo fer treballs amb un processador de textos que cabia en un disquet anomenat WordStar . La pena era haver d'imprimir els treballs amb la impressora d'agulles i en paper continu, després de tanta estona editant, quedaven impresentables! Una simple màquina d'escriure electrònica podia donar millors resultats.

El meu següent ordinador va ser un Pentium 166 amb el qual vaig acabar l'FP (electrònica industrial) i vaig començar la universitat (informàtica de gestió). Allà vaig aprendre a programar en C++. Vaig tenir sort d'aprendre tota la teoria de programació orientada a objectes en aquest llenguatge perquè és en aquest llenguatge amb què es pot aprendre gairebé tot. Sóc dels que afirmen que si un sap programar en C++ el pas a altres llenguatges li resulta fàcil. El canvi de pla d'estudis a Java em va agafar en els darrers cursos i en el fons va ser una altra avantatge, vaig acabar els estudis universitaris coneixent dos llenguatges de programació.

A la universitat no només s'aprèn a programar. Em vaig adonar que m'agradava tot el relacionat amb la informàtica com les bases de dades, sistemes d'informació, alguna cosa de xarxes i comunicacions… Com a tot mortal algunes coses m'agraden més i se’m donen millor, altres menys, però a tot li acabo traient el gust.

Mentre estudiava a la universitat ja estava treballant en una empresa dedicada a projectes web, i universitat i treball es complementaven de manera que aprenia en ambdues direccions. És molt recomanable combinar activitats laborals relacionades amb estudis, encara que signifiqui haver d'estar més anys estudiant i passar alguna nit sense dormir. Però quan s'acaba, s'acaba format i experimentat, una de les millors formes d'acabar uns estudis.

I ara ja porto més de 10 anys dedicant-me a les noves tecnologies amb molt de gust. Em considero una persona afortunada: puc treballar en allò que m'agrada.

El que vindria després ja és experiència laboral, així que millor ho deixo per al currículum o una carta de presentació. Espero que el que pugui anar compartint sobre les noves tecnologies us sigui d'utilitat.
Enllaços: